Amic Cala, memòria i història de l’independentisme català. Agustí Alcoberro

ImatgeAgustí Alcoberro

La generació d’en Josep de Calassanç Serra i Puig, Cala, està mancada encara d’un relat històric compartit. A la ratlla del 1975, l’independentisme era un moviment petit, però molt actiu i dotat de persones coratjoses, generoses i molt capaces.

Encara pesava la ruptura amb el Front Nacional de Catalunya, que va donar lloc al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans –i el posterior trencament d’aquest entre “oficials” i “provisionals”. Per al PSAN-P, després IPC (Independentistes dels Països Catalans) i altres coses, el discurs s’escrivia en clau de ruptura irrenunciable, però també de moviment d’emancipació nacional anticolonialista, i encara de socialisme revolucionari –és a dir, no socialdemòcrata i no comunista. També hi havia una certa “basquitis”, una malaltia comuna al catalanisme de tots els temps –que no va impedir, però, que el PSAN-P denunciés amb contundència qualsevol acció d’ETA a Catalunya. Aquells eren temps de picar pedra per a l’independentisme revolucionari. L’hegemonia social corresponia a les forces autonomistes, compromeses amb la Reforma política. De fet, a Catalunya els referèndums de la Reforma política de Suárez (1976) i de la Constitució Espanyola (1977) van obtenir uns resultats extraordinaris. L’independentisme va apostar aleshores, pràcticament en solitari, per la coherència antifranquista i per la ruptura, i va perdre. O potser no. Perquè l’estela d’empresonats, exiliats i represaliats va generar un capital ètic i polític que a la llarga s’havia de rendabilitzar. Ho dic també amb orgull, des del meu modest compromís polític d’aleshores.

Refugiat, que no exiliat, com li agradava precisar, al Rosselló, l’apèndix nord d’una mateixa nació, en Cala es va haver de reinventar. Ho va fer contribuint a generar tradicions i espais compartits amb la gent del sud. Encara el recordo perfectament, a Perpinyà,la Nit de Santa Llúcia de 1988 en què se’m va atorgar el Premi Sant Jordi de novel·la: content de retrobar un company en un marc tan idoni.

Ara que el país aixeca el vol, vull creure que de manera irreversible, cal recordar l’esforç de tots els qui ens han deixat pel camí. En Cala estaria content que ara repetíssim amb ell: “Ni Espanya ni França: Països Catalans”. Doncs això…

AGUSTÍ ALCOBERRO

Historiador

Advertisements

0 Responses to “Amic Cala, memòria i història de l’independentisme català. Agustí Alcoberro”



  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s





%d bloggers like this: