Josep: sem com som! Feliu Ventura

FELIU VENTURA
Cantautor 

Publicat el 19 de desembre de 2011 al seu bloc

Josep: sem com som!

Em sembla que fou el 2002 quan Marta em va trucar per a cantar per primera vegada a Perpinyà. La nit anterior havia actuat a Alacant i vaig fer les més de 8 hores que separen Alacant de Perpinyà en tren. Allà m’esperaven el grup d’amics de l’Agasalla que havien organitzat el concert. Per a mi van ser uns dies molt especials, tot ho recorde com una flama càlida.

Però recorde encara més passar per Bao i anar a casa de Marta on vaig conèixer a Dolors, a Joana i al seu pare -dret com un arbre- enmig del menjador. I recorde una acollida tèbia. Recorde haver sopat amb l’horari del Nord però haver anat a dormir amb l’horari del Sud, com sempre que puge a la capital continental del regne de Mallorca.

Assegut al voltant de la taula de la cuina –mentre les altres ja dormien- Josep i jo tinguérem una llarga conversa. Jo un muscat, ell una veu fràgil i una mirada insubornable enmig d’un home fort i una persona ben dolça.

Em va fer la impressió que la llum d’aquella cuina era l’única llum encesa en tot el país. De veritat, em vaig sentir en el lloc més valencià del món: una cuina en una casa de Bao a 600 km de Xàtiva.

Els dies següents em passejà pels punts cardinals de la Catalunya del Nord: El camp d’Argelers des del repetidor de France Télévisions, Ceret, el Canigó, el flamant Casal adossat a Ràdio Arrels…

Allò de hi ha dones i homes que “lluiten tota la vida” i són els “imprescindibles” per a mi es personifica en dones i homes com Josep de Calassanç Serra “Cala”.

Confesse que quan vaig saber que no veuré Josep la propera vegada que puge al Nord del meu país en qualsevol dels actes, concerts i manifestacions on me’l trobava, m’ha fet mal. I també entenc que aquesta pèrdua va més enllà d’allò personal.

També sé que Marta i Joana i la seua generació són un trosset del Josep combatiu, el llegat que ha assaonat el present perquè el futur siga un present millor a banda i banda dels Pirineus.

Envie des d’ací una abraçada ben forta a Dolors, Marta i Joana. I també a tots els qui senten aquesta pèrdua com el glop amarg d’un company que deixa un record inesborrable.

Bon viatge “Cala”.

Advertisements

0 Responses to “Josep: sem com som! Feliu Ventura”



  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s





%d bloggers like this: