Carta al Cala des del Berguedà i des de Guixers

sin_titulo-4Dolors Tubau

Estimat Cala, allà on vulgui que siguis. Voldria fer-te partícip una mica dels nostres pensaments i sentiments, dels amics que has deixat per aquestes contrades. De fet ens coneixíem, ens sabíem des fa molts anys: hem tingut joventuts i ideals i lluites paral·leles, sempre coincidents pel que fa a la militància per aconseguir la independència del nostre país. Per descomptat tu, com pocs, has estat un lluitador apassionadament irreductible i generós perquè això pugui passar algun dia, (qui-sap-lo!,- que deien els nostres avis-), i  hi has dedicat tota la vida sense escatimar-hi esforços, amb  una coherència sense límits.  Per aquesta  autenticitat,  per ser tan de veritat  t’admirem i et respectem. Però, t’estimem i t’enyorem per totes, tantes, altres coses.

La darrera dècada, a través de l’Eva i la Blanca, les teves germanes, hem compartit, aspectes de la vida més lúdics: viatges, gastronomia, sortides, etc. Tinc una especial predilecció per la vinguda al bergadà la tardor del 2002 on vas voler aprendre pas a pas l’ elaboració del nostre preuat allioli de codonys. Amb el mateix entusiasme que ho feies tot, et vas posar el davantal  vas pelar, alls, pomes, codonys… i vas remenar la barreja de fruites per a aconseguir lligar-les en un espessa i deliciosa menja. L’operació era àrdua i no es podia donar per acabada fins que la mà de morter es mantingués dreta, sense caure. Testimoni del teu fulgurant èxit és la fotografia on amb cara de criatura entremaliada contemples extasiat  la teva obra.

Matança al Bergadà  febrer 2008 (2)

Però, aquesta vinguda esporàdica  a aquest racó de país esdevingué els darrers anys més continuada en establir una fructífera relació professional amb l’amiga Fina arquitecta. Gràcies a la seva disposició i a la teva dedicació total, la de la Dolors i la dels altres companys de Perpinyà vau convertir  el local que havíeu adquirit al peu del riu, en el nou  CENTRE CULTURAL CATALÀ – CASAL JAUME 1r:  un  espai, atractiu, agradable, confortable i polivalent. Dit així, això sembla d’allò més senzill, però la tasca no va estar exempta de tota mena de dificultats i les anades i vingudes de Perpinyà  a les remotes muntanyes de Guixers es van sovintejar. Això va fer que  s’establís amb la Fina i el seu company l’Ernest una connexió molt forta, que es va anar convertint en una sòlida amistat, la qual una vegada acabada la feina s’anava rematant cada any amb la matança del porc. En aquesta ancestral festa t’hi abocaves en cor i ànima i totes les tasques et semblaven igualment atractives: perseguir el porc, vetllar el foc, trinxar la carn, embotir-la … però un dels moments més memorables  era quan s’havia de decidir la quantitat de pebre que s’havia de posar a la sobrassada: per a tu, mai era prou!

 No ens ho hem dit gaire, però no saps com t’hem trobat a faltar a la matança d’aquest any!

Anuncis

0 Responses to “Carta al Cala des del Berguedà i des de Guixers”



  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s





%d bloggers like this: