Dolors Serra i Kiel serà l’encarregada d’enllaçar el ramal nordcatalà de la Via Catalana amb el Principat de Catalunya

Dolors Serra: «França ha posat traves» | El Periódico, 9 de setembre de 2013

ImatgeNÚRIA NAVARRO / Barcelona

Fins dimecres passat a la tarda, l’Assemblea Nord-Catalana planejava situar en l’últim punt del Principat, just al final del Tram 722, on s’alcen les antigues garites de la frontera, Teresa Rebull, membre del POUM, resistent a la França ocupada, amiga de Sartre i cantautora tardana. Un símbol. Però Rebull té 93 anys i està una mica delicada de salut. Així que no van dubtar a oferir l’honor a Dolors Serra Kiel, viuda de Josep de Calassanç Serra, Cala, militant de l’independentisme radical exiliat des del 1979 a la Catalunya Nord, on va imprimir llibres en català i va ser un irreductible agitador del sobiranisme -va ser un dels fundadors de l’ANC- fins que va morir el desembre del 2011.

Dolors Serra Kiel.

I Dolors, que va compartir el seu destí i avui és bibliotecària del Centre de Documentació i Animació de la Cultura Catalana de Perpinyà, va acceptar a la primera. Ella estendrà la seva mà esquerra al primer participant del tram francès, que anirà del Pertús al Voló, al qual s’han apuntat unes mil persones. I està emocionada, però també expectant, perquè la centralista França, diu, ha posat «traves» a la Via Catalana. «Es va demanar autorització al prefecte de Pirineus Orientals perquè tanqués les car-reteres a les tres de la tarda, com al sud, i ho farà a la una. Això suposa baixar en autocar molt més aviat per la Jonquera i pujar abans que tanquin el pas», explica per telèfon des de Perpinyà.

Però això és una fotesa comparada amb la colossal maniobra de risc que ha estat la seva vida. Dolors Serra (Barcelona, 1953), coneguda en el seu cercle polític com La Negra –«sempre he portat alguna peça de vestir d’aquest color»-, va néixer a la Verneda, quan la Verneda era un torrent de lluita obrera. Aquell clima i el seu caràcter –«sóc inconformista i poc ortodoxa»– la van empènyer a la insurrecció. Es va enrolar aviat al PSAN-Provisional, on va conèixer el seu marit, i més tard, a Independentistes dels Països Catalans.

A l’altre costat del Pirineu

Una mica més gran que ella, el seu marit va estar vinculat a l’Arxiu i a l’Exèrcit d’Alliberament Català, l’embrió de Terra Lliure. Perseguits per ser independentistes i per mostrar la seva solidaritat amb els que fugien d’Euskadi, la parella es va refugiar al sud de França el 1975, ajudats pels monjos de Sant Miquel de Cuixà. Van tornar, però el 1978 la Dolors va ser detinguda i empresonada per la seva oposició a la redacció i referèndum de la Constitució espanyola, i, «sobretot, per causes pendents», que va purgar durant un mes a la presó. Franco ja no hi era, però la incipient democràcia els mantenia a la llista negra. A causa de la implicació del seu marit amb Terra Lliure, el 1979 van saltar definitivament a França. «Durant un temps no vam poder tornar perquè sobre Cala hi pesava ordre de recerca i captura», explica. Ell va acabar sent expulsat de l’organització armada per desacords sobre l’estratègia, i el matrimoni va reorientar les seves energies cap a un altre escenari de batalla.

Els Serra van anar teixint complicitats i activant febrilment projectes amb vistes a una independència aleshores quimèrica. «Vam creure que l’important era crear estructures que no poguessin desfer els canvis de Govern», apunta. Així que es van posar a treballar en la fundació de l’Associació Arrels, que impulsa l’única ràdio que emet en català a la Catalunya Nord i una escola d’infantil i de primària catalanes; van consolidar el Casal Jaume I de Perpinyà, i van imprimir l’obra d’escriptors catalans residents en una França que segueix sense anul·lar l’edicte de Lluís XIV, de 1700, que diu que «l’ús del català repugna i és contrari a l’honor de la nació francesa».«Però, sobretot, no hem deixat de cridar que som aquí i que, malgrat que molts ens qualifiquen d’assimilats per l’Estat francès, o ens consideren inexistents, tot el que hem fet no només no va de baixa, sinó que segueix germinant», subratlla.

La bibliotecària no renuncia a la seva fe de veure la independència somiada. Però en recela. «Francament, tinc molta por -confessa-. Aquest mateix dijous el president de la Generalitat ja ha començat a donar allargues i a parlar d’eleccions plebiscitàries el 2016; això és molt perillós, perquè, encara que la societat civil avui està molt animada, no sé si tindrà tanta corda. Cal que hi hagi signes clars de l’impuls d’un procés tranquil però irreversible». Tot i així, la Dolors opina que els països petits tenen una possibilitat de futur, «perquè l’economia acabarà per entendre  que cal delegar responsabilitats a les administracions més pròximes a la gent».I en el cas que el procés no fos un viatge cap enlloc i que arribés el minut zero de la construcció del país, demana a les institucions i els partits que prenguin el pols a la gent de la Catalunya Nord. «No ho han fet mai -lamenta-. I seria d’agrair, perquè som els últims de l’Estat francès i no voldríem ser els últims en el projecte dels Països Catalans».

Amb aquest desig i una samarreta groga de l’Associació Aire Nou de Bao -entitat dedicada a la cultura popular amb un lema que és ni més ni menys que Arribar i moldre-, serà dimecres a la Via Catalana. Tampoc hi faltaran les seves dues filles i les seves cunyades, Blanca i Eva Serra, veteranes militants independentistes que el 1982, sota el Govern del PSOE, van ser detingudes i empresonades per haver exhibit en una pancarta la paraula independència durant una manifestació pel centre de Barcelona.

Advertisements

0 Responses to “Dolors Serra i Kiel serà l’encarregada d’enllaçar el ramal nordcatalà de la Via Catalana amb el Principat de Catalunya”



  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s





%d bloggers like this: